Joguines de fusta, naturalment!

La fusta és un recurs natural, renovable, no contaminant. El procés per a transformar la fusta en un objecte útil requereix un consum d’energia molt inferior a si es fabrica el mateix objecte en plàstic. Una joguina de fusta o qualsevol altre objecte, també de fusta, és un recipient de CO2 (l’arbre va absorbir CO2 per a créixer i aquest CO2 queda emmagatzemat a la fusta.

Quan un arbre mor, la fusta es descompon i el CO2 torna a quedar alliberat al sòl i a l’atmosfera tancant el cicle. Quan comprem una joguina de fusta estem emmagatzemant CO2 a casa nostra, contribuint a frenar el canvi climàtic. A més, la descomposició de la fusta no allibera productes tòxics com el plàstic i és molt més fàcil de reciclar.

Històricament, les joguines de fusta han acompanyat els jocs i l’aprenentatge de nens i nenes durant generacions… durant segles! Sobretot durant els llargs mesos d’hivern a tots els països de l’Europa Central i també a Escandinàvia, l’ús de la fusta (matèria natural que tenen en abundància) ha estat constant des de fa segles per a fabricar estris del treball agrícola i ramader, objectes com els bols, els gots, les culleres, etc. i, evidentment, per a fer joguines per als més menuts.

Des de nines fins a vehicles amb rodes, passant per armes i escuts, castells i tot tipus d’estructures. Sovint, s’ha combinat la fusta amb altres materials com la roba (especialment en el cas de les nines) i com la pintura (per a fer més bonic cromàticament la simplicitat del model inicial).

La fusta sempre ha estat un material del qual se n’ha disposat fàcilment; resulta agraït treballar-lo perquè la seva densitat no fa difícil tallar-lo ni donar-li una forma. La gran varietat d’espècies arbòries ens proporcionen fusta de més o menys duresa, color, tactes diferents, calidesa i, fins i tot olors! (sobretot a causa de les resines).

No és estrany, doncs, que s’hagi fet servir durant tant de temps i se segueixi fent servir per a fabricar joguines. Més enllà dels metalls, quan actualment ja fa tantes dècades que també disposem d’altres materials com el plàstic, perquè segueix sent interessant produir joguines de fusta?

A diferència del plàstic i altres materials de síntesi, la fusta que es fa servir en el seu estat natural (és a dir, sense triturar per a després barrejar-la amb coles i resines), ofereix als nens i nenes la possibilitat de tocar, d’olorar, d’experimentar i, en definitiva, d’endinsar-se en processos d’aprenentatge vinculats molt més directament amb la natura del que es pot aconseguir amb aquests altres materials processats.

Per exemple, en els jocs de construcció de fusta com el Trígonos, el nen i la nena exploren constantment les possibilitats de construcció que els ofereix el joc amb els llistons i els daus d’unió però, a més, experimenten els canvis que la fusta els ofereix en ser un material orgànic en transformació segons la humitat o sequedat de l’ambient, la compressió dels extrems dels llistons quan ja s’han fet servir durant un temps (que se soluciona mullant-los amb aigua perquè recuperin el volum inicial), etc. És a dir, el joc també implica haver d’interactuar amb un “material viu”, que canvia i cal saber-se adaptar als seus canvis.

Sobretot als primers anys de vida, és important que el vincle amb la natura, amb el que és real, amb el palpable, sigui el més directe possible ja que els processos d’abstracció mental vindran més endavant. I, això, les joguines de fusta, ho faciliten.

Promoure les joguines de fusta és col·laborar perquè el creixement dels nens i nenes d’avui sigui millor, més sa, més equilibrat.

Durant aquesta etapa de creixement, el vincle que proporcionen les joguines de fusta faciliten que el nen o nena se senti confiat/da i pugui desenvolupar totes les seves capacitats. Aquestes capacitats els portaran posteriorment a aconseguir les competències bàsiques per a viure des del coneixement de qui són i de què volen fer en aquesta vida.

Les capacitats emocionals i de convivència, cognitives i motrius es manifesten en qualsevol moment, de manera globalitzada, interconnectada i orgànica. El nen o nena busca la seva activitat autònoma, fent servir els diversos materials que té a l’abast, com les joguines de fusta, o participant en les propostes d’altres persones, nens o adults, amb la curiositat desperta de ser escoltat, respectat i estimat.