Núria Sánchez és diplomada en Magisteri d’Educació Infantil i Educació Primària, en Psicopedagogia i, actualmente, es forma com a Terapeuta Gestalt. Amb una experiència àmplia com a tutora en les dues etapes educatives: Infantil i Primària, i com a mestra d’Educació Especial en centres educatius de Catalunya i en sistemes educatius de Londres, Anglaterra.

Núria, gràcies per acompanyar-nos, què ens pots dir de l’emoció? Com es viu durant el joc?

El joc és una de les vies per estimular emocions positives. Jugant, els nens comparteixen experiències úniques plenes d’emocions que enriqueixen la seva evolució emocional.

No només es tracta de jugar i de divertir-se sinó que durant aquesta activitat, ells mateixos comencen a crear la seva intel·ligència emocional. Aquest terme tan popular el va definir Daniel Goleman en el llibre anomenat Emotional Intelligence (1995). Per a Goleman la intel·ligència emocional té a veure principalment amb cinc punts rellevants: conèixer les emocions que ens són pròpies, gestionar-les, motivar-se a si mateix, reconèixer les emocions dels altres i establir relacions.

Per tant, podem veure com és d’important jugar en la vida d’un nen, entrar en contacte amb les emocions, i la millor manera és mitjançant el joc.

En l’etapa de l’educació infantil hi ha grans recursos als quals podem recórrer per a fomentar les emocions: es tracta del joc, de la música, del ball, dels contes i de les titelles. Aquests són capaços d’ajudar a treballar l’educació emocional. Durant el joc es manifesta la interacció i l’expressió lliure dels sentiments i les emocions.

Has pogut interactuar amb les nostres joguines de fusta, les seves característiques i aplicacions. En quina mesura creus que els poden aportar valors positius?

Trígonos és una oportunitat òptima per a estimular la creativitat, la curiositat, la concentració, com també per a millorar l’estat d’ànim.

Són aspectes molt importants; si els revisem un a un podem veure que tenen una gran implicació en el nostre dia a dia, tant en nens com en adults:

– Creativitat: és la capacitat i/o habilitat de generar noves idees.

– Curiositat: és un instint natural de l’ésser humà, que porta a explorar, a investigar i sobretot a aprendre.

– Concentració: és realment important per al procés d’aprenentatge, perquè centra tota l’atenció en alguna cosa concreta i això facilita i/o ajuda a adquirir nous coneixements.

Quina emoció senten quan experimenten amb un joc imaginatiu?

Senten desig, és a dir es crea un impuls que els permet moure a poder fer o construir allò que realment volen. De vegades, com en tots els jocs, pot ser que aconsegueixin allò que desitgen o no i, si ho aconsegueixen, se senten satisfets i troben el plaer de jugar-hi. Per què existeix aquesta satisfacció? La satisfacció ve perquè el desig s’ha arribat a complir. I el plaer és la satisfacció i alegria produïdes per alguna cosa que ens agrada molt.

Llavors, el joc aporta molts beneficis i, fins i tot, podríem dir que completa les seves necessitats emocionals, però, de quina manera els ajuda a aprendre?

Les emocions acompanyen de manera intrínseca el joc, i aquestes poden ser positives i/o negatives. Cal dir i ressaltar que sentir-les totes és bo.

El nen ha d’aprendre, i s’adonarà que no sempre s’aconsegueix el que un vol. Com en la vida adulta, cal lluitar per tot el que volem i, si no hi ha esforç, dedicació i atenció en el que un fa, possiblement costi adquirir allò que anhelem. I el fet de dedicar un esforç gran sense aconseguir una recompensa serà perquè necessitem encaminar-nos en una altra direcció i amb ajuda.

En el cas de les joguines tradicionals Trígonos, és necessari cert grau de concentració i dedicació. Així, els nens dediquen un temps a traçar un objectiu (pel que fa a construcció i imaginació) i a realitzar les accions necessàries per aconseguir-ho. Aquesta és la clau per aprendre.

Has pogut treballar amb nens en diferents centres educatius de l’Estat espanyol i d’Anglaterra. Segons la teva experiència, es juga prou a les aules?

Depèn de l’etapa… He pogut comprovar que en l’etapa infantil el joc és la font d’aprenentatge. Aquest fet és realment rellevant perquè a través de l’exploració, experimentació i creació el nen construeix la seva identitat, la seva evolució emocional, relacional, educativa…              

En canvi, durant la primària, el joc queda en segon pla. Encara que s’hi produeixen canvis, es continua focalitzant l’evolució de l’aprenentatge de manera més estructural, pautada, quadriculada, i no tan espontània. Aquí és on ve l’error de l’ensenyament, perquè tal com està la societat d’avui dia, amb necessitat de moviment, de no parar, de voler les coses de manera immediata, tot això produeix una falta d’atenció i una constant necessitat d’aconseguir tot el que volem ràpidament. Viure així és esgotador i estressant, i els nens capten aquesta manera de viure i ho reflecteixen tant en el seu dia a dia com també a l’aula.

Així doncs, no podem pretendre que els nens aprenguin asseguts en una cadira i a força de llibres, fitxes, deures, i que aprenguin tot ràpid, perquè no estan preparats per a això. Necessiten manipular, crear, compartir, sentir, en definitiva, han de ser ells els protagonistes del procés d’ensenyament – aprenentatge.

Què vull dir amb aquest procés? El nen és qui ha d’arribar a l’aprenentatge a través d’una pràctica com pot ser el joc, veure pel·lícules, sortir de l’entorn escolar i treballar els continguts curriculars de manera vivencial. En aquest sentit, encara queda molt per fer, encara que ja hi ha col·legis que estan apostant per un ensenyament més creatiu i lúdic; ja caminem cap al canvi.

Gràcies Núria Sánchez pels teus coneixements i la teva interessant visió de l’emoció durant el joc.