1- Núria, segons la teva experiència, què creus que és millor: que juguin sols, amb amics o amb els pares?
Sota el meu punt de vista, crec que no hi ha una cosa millor que una altra. El que sí que m’agrada observar és com es troba l’infant durant l’activitat, si vol o necessita apropar-se a un adult, al seu igual o si juga de manera autònoma.
És important oferir-li llibertat i espai perquè triï i decideixi la fórmula de joc que és millor per a ell en funció del moment en què es trobi.
Des de la meva experiència, el nen és ell mateix, en essència, sobretot quan juga sol o amb els pares. És l’entorn més íntim i en el qual es mostra de forma més autèntica i natural.
En canvi, quan juga amb els de la seva edat o amb nens més grans, tendeix a alterar el comportament, s’expressa de manera diferent per poder agradar els altres. Fins i tot es podria dir que és capaç de canviar la seva personalitat per satisfer l’altre.
2- És dolent que un nen vulgui jugar sempre sol (o acompanyat)? Com hem d’interpretar aquest comportament?
Si veiem que sempre juga sol, el podem convidar a jugar amb nosaltres, però la majoria d’ells van alternant la manera de jugar. Amb això d’alternar em refereixo al fet que, quan volen compartir una experiència amb algú, ja s’espavilen per compartir-la. També passa el mateix quan volen estar sols; saben com trobar el seu espai i el seu lloc per gaudir d’ells mateixos.
Cal dir que, quan observem que un nen cada dia i durant molt de temps vol jugar sol, i no es relaciona amb els altres companys ni amb l’adult, hauríem de recórrer a un psicopedagog i informar-lo del cas. El més probable és que es tracti d’un nen amb algun trastorn de l’espectre autista (TEA).
3- I els pares: quina és la manera adequada de comportar-se? És millor que proposin un joc o no?
És millor deixar que els nens siguin els arquitectes de la seva pròpia vida, facilitant-los l’espai, el temps, el material i l’ambient adequat perquè puguin imaginar, crear i construir amb tota llibertat.
4- De vegades no aconsegueixen resoldre un joc, “perden” en competicions o fallen en alguna acció durant el joc… Com aconselles reaccionar davant d’aquesta frustració?
És important prestar atenció i comprendre aquesta frustració. Atenent-los amb el que els passa en aquell moment sense judicis ni expectatives. Comprenent qualsevol emoció que senten, cal donar-los espai perquè expressin tot tipus de sentiment, perquè així mai reprimeixin aquestes emocions que no estan tan valorades com les positives.
Un cop hagin passat per la frustració i hagin exterioritzat el que senten (al cap d’unes hores, ja que si no els estem tallant l’emoció que senten), és rellevant explicar-los la importància que quan un participa en alguna cosa, arribar al final no hauria de ser l’únic que té valor. Hem d’obrir-los els ulls i que així puguin valorar el que fan.
Com els podem ajudar a percebre la derrota com quelcom “indiferent”? Podem fer servir històries, pel·lícules, contes o activitats on s’aprèn que el fet d’intentar-ho és el més rellevant.
5- Quin suport dóna Trígonos als pares per tractar la frustració?
Un dels grans beneficis de Trígonos és la seva gran creativitat. Gràcies a això, si el nen s’equivoca, té l’oportunitat de tornar a crear. Aquesta magnífica joguina de fusta permet que arribin a construir allò que potser ni ells mateixos s’haguessin parat mai a pensar. Amb Trígonos, el món de la fantasia existeix.
6- Creus que és important l’espai i el temps de joc?
Sí, i tant! És important proporcionar-los un bon espai sense elements que distreguin, de dimensions suficients per moure’s sense fer-se mal, que sigui agradable, en definitiva, un espai que els convidi a poder fer, ser i estar presents amb el que fan.
7- Els podem ensenyar la manera de tractar una joguina?
Des de petits, ja perceben com tractem els objectes que tenim a casa: si ho fem d’una manera acurada, si quan alguna cosa està bruta o trencada la reparem, etc. Podem ensenyar el valor de cuidar els objectes demanant-los ajuda a l’hora de netejar i/o reparar els estris de la llar.
A més, podem donar les gràcies per tot el que arribem a tenir, els ho diem a ells, o en veu alta, o a un adult perquè així ho puguin sentir. D’aquesta manera els estem demostrant la importància de tenir cura, de respectar i apreciar tot el que tenim al nostre abast.
8- Per acabar, és bo que els pares participin en el joc?
Sí que és bo, creen un altre tipus de vincle amb els seus fills, on la diversió, l’espontaneïtat, la imaginació i el compartir sorgeix entre ells.
Moltes gràcies Núria per la teva col·laboració al nostre blog.
