Durant l’època de Nadal, l’esperit de consumir es contagia: comprem, mengem i vivim en l’abundància durant uns dies de l’any. Com afecta això als nens?
Els nens viuen aquests dies amb molta il·lusió, intriga i nervis, però també cal tenir en compte que se senten sobreexcitats. Tot el seu entorn gira amb atenció a les compres, els menjars i l’arribada de les persones màgiques com el Pare Noel, els Reis d’Orient, el Tió de Nadal…
Hi ha estímuls per totes bandes, i és normal que estiguin més alterats de l’habitual. Per a ells, el dia a dia és esgotador.
Més del 80% dels nens espanyols reben, com a mínim, cinc regals durant el Nadal. Segons el teu punt de vista, quants regals creus que haurien de rebre?
És difícil concretar-ne un nombre exacte, però a mi em sembla que més de 5 és excessiu. De tota manera, m’agradaria remarcar una cosa: jo valoro més la qualitat de la joguina que la quantitat. Cal que els pares inverteixin temps a valorar com és la joguina que regalen, quins valors o habilitats pot aportar i si convé o no seguir comprant més regals.
Pel que fa als regals de Nadal, creus que han de ser educatius o cal regalar joguines que sobretot els il·lusioni i els diverteixi?
Des de la meva experiència com a mestra i psicopedagoga, penso que no són conceptes oposats, sinó més aviat complementaris. M’explico: els nens i les nenes solen sentir-se més interessats per la possibilitat de tenir una experiència vivencial amb la joguina, de ser els protagonistes de l’aprenentatge, i si poden experimentar i crear més a través de la joguina, més els il·lusiona i més els diverteix.
Des de fa alguns anys, els mòbils, les consoles i els videojocs han estat els protagonistes de les llistes dels Reis d’Orient i del Pare Noel, encara que també hi ha una destacada presència de les joguines tradicionals. Quin és el teu punt de vista?
Sí, la veritat és que la tecnologia és la nostra solució a tot, fins i tot per a fer regals. Com he comentat en algun article anterior, vivim en una societat que vol investigar, conèixer i produir tot, en el mínim temps possible i de manera immediata.
Això influeix en el nostre dia a dia; anem tan accelerats que volem aconseguir-ho tot com si fóssim súper herois. Vivim en un entorn de canvis constants, res és permanent, disposem de nous productes i avanços tecnològics.
Els nens perceben aquest ritme i, en ser tan cridaner, els capta l’atenció. És tasca dels pares responsables valorar si aquest tipus de joguines fa un bé o un mal als més petits.
A més, tots els nens esperen rebre un regal però, entre pares, avis i família moltes vegades saturem de regals als nens. Quina opinió en tens?
Sí, és veritat, hi ha una tendència al fet que tots els membres de la família comprin un regal per al nen. Cada membre té la il·lusió que el nen pugui rebre un regal de part seva.
Però si ens aturem a pensar què li convé al nen, ens adonarem que no cal saturar-lo de regals, sinó que amb un regal que li permeti experimentar per ell mateix gaudirà més que amb moltes joguines amb les quals no pot crear res perquè ja ve tot fet.
Què en penses dels materials? És important tenir en compte el material de les joguines?
Sens dubte, els materials són més importants del que pensem, doncs són el contacte directe i continu de la joguina. Per això, han de ser materials naturals si pot ser, amb textures agradables, que siguin cridaners per a ells i, fins i tot, si tenen algun tipus d’olor, millor que millor.
Per exemple, el material de Trígonos està molt ben enfocat, doncs la fusta permet duplicar el fet d’experimentar i viure la joguina. És una joguina càlida que els permet palpar alguna cosa real que forma part de la nostra pròpia naturalesa.
La llista als Reis d’Orient pot ser molt llarga i imaginativa. Creus que cal regalar tot el que aparegui a la llista, o és millor deixar lloc a les sorpreses?
Sens dubte, cal deixar lloc a les sorpreses, però també és important pensar bé què regalar perquè el nen senti il·lusió.
Per què dic que cal sorprendre’ls? perquè també els estem ensenyant al fet que sentin una emoció intensa no esperada i, per tant, a estar oberts a alguna cosa nova, al canvi. D’aquesta manera els donem l’oportunitat que es produeixi un creixement personal.
Cal fer la llista amb ells o deixar-los llibertat perquè triïn?
Per descomptat, cal deixar-los en plena llibertat perquè triïn.
La meva opinió és que no sempre cal ensenyar-los a fer les coses, de vegades cal deixar-los sols, perquè se sentin responsables del que fan, guanyin més autonomia i seguretat. Al món dels adults, ningú ens ajuda a triar si comprem un cotxe o un altre, ho solem fem sense cap ajuda.
D’aquesta manera deixem que siguin ells mateixos sense que ningú els doni la pauta o els guiï. Els donem la seva pròpia autonomia, sense que se sentin “manipulats” davant dels seus interessos i els ajudem a afrontar la vida adulta.
Quins diries que són els regals perfectes per a un nen o una nena?
Els regals perfectes són els que permeten sentir l’experiència del joc i de l’aprenentatge, amb els quals puguin crear, experimentar i, sobretot, que puguin provar i equivocar-se.
No els ho podem donar tot fet ni que tot sigui fàcil. Han de lluitar, enfrontar-se als reptes, de la mateixa manera que han d’aprendre a frustrar-se. Aquí arriba el paper dels pares que els poden ajudar a gestionar aquesta frustració. És així com es podran desenvolupar i arribar a ser intel·ligents emocionalment. S’han de preparar per afrontar la realitat com a persones que són.
Tant si els pares expliquen el mite dels Reis d’Orient als seus fills com si no, com creus que els pares han d’explicar perquè en aquesta època de l’any se’ls premia amb regals?
Jo simplement em centraria a explicar la tradició i la rondalla dels Reis d’Orient perquè entenguin que és un ritual que té molta antiguitat. Els l’explicaria en forma de conte, en vídeo o amb algun suport que els cridi l’atenció i sigui fàcil d’entendre.
Una qüestió que inquieta els pares: quan els nens són grans i descobreixen el mite dels Reis d’Orient, com creus que cal actuar: cal avisar-los abans que ho sàpiguen per uns altres? es poden sentir enganyats? quina opinió tens sobre aquest tema?
Cal actuar de manera natural si s’assabenten per amics i els veiem molt convençuts d’això. Ens podem asseure amb ells i explicar-los la història verídica.
No crec que sigui adequat avisar-los abans que s’assabentin per uns altres, doncs es perd la màgia. El meu punt de vista sobre aquesta qüestió és que cal esperar al fet que per si sols ho descobreixin. Alguns sí que poden arribar a sentir-se enganyats, però serà alguna cosa momentània, no hem de preocupar-nos per això. Un dia s’aixecaran i ho entendran tot, i fins i tot riuran per haver cregut en aquesta història tan especial durant uns anys de la seva vida.
Per acabar, tens algun consell per als pares durant el Nadal?
El meu consell és que els expliquin l’arribada del Nadal, que els anticipin tot el que els espera, perquè sàpiguen en quina època estan, què és el que veuran i faran durant aquests dies. És una manera de situar-los ja que no són dies com els altres.
D’altra banda, també aconsellaria als pares que siguin empàtics i acurats amb les seves emocions, ja que durant aquesta època pot ser que els nens estiguin més nerviosos de l’habitual. A vegades, alguns pares perceben aquests nervis com si estiguessin molestant, però simplement estan així per la gran il·lusió que tenen. Finalment, que els acompanyin dolçament i amorosament en aquesta època tan màgica.
